| Història |
|
|
|
|
La introducció de l’esport adaptat a l’Estat Espanyol va tenir lloc a Catalunya. En un principi, l’any 1958, la Excma. Diputació de Barcelona sota la direcció del Il·lustríssim Senyor Joan Antoni Samaranch, inaugura les Llars Mundet a la zona de la Vall d’Hebrón de Barcelona, per acollir a nens i joves provinents de l’antiga Casa de la Caritat. El director d’esports del centre, el salesià senyor Joan Palau, inspirat en la filosofia del Dr. Guttmann, va fomentar l’activitat esportiva dels joves amb discapacitats del centre, ja que entre els residents hi havia un gran nombre d’afectats per seqüeles de la poliomielitis. Per tal que aquests joves no es veiessin segregats, va habilitar un espai específic, el camp de Santa Rita, on es practicava esport adaptat: natació, tennis de taula i atletisme, sota les ordres de l’entrenador de natació Senyor Pere Cervera. Als inicis dels anys seixanta, coincideixen en aquest tipus d’iniciatives el Dr. Ramon Sales Vázquez, director de Traumatologia de la Residència Francisco Franco, ara Valld’Hebrón, el qual introdueix el bàsquet en cadira de rodes com a teràpia pels seus pacients paraplègics, tot seguint el model vigent al món Occidental. Anàlogament, els doctors Emili Isamat i Miquel Sarrias, aquest últim deixeble del Dr. Guttmann, de l’hospital de la “Asociación Nacional de Inválidos Civiles” (A.N.I.C.), avui Hospital Institut Guttmann, introdueixen com a pràctica rehabilitadora dels seus pacients, diverses disciplines esportives adaptades, principalment la natació, el tir a l’arc, el bàsquet en cadira de rodes, el tennis i la boccia. |
